Vuit pobles irresistibles de França al costat de la frontera
El sud de França, a tocar de la frontera amb Catalunya, acull llogarets, pobles i petites ciutats amb un ric patrimoni arquitectònic. Situades a la vora del Mediterrani, abocades a l'Atlàntic o al cor dels Pirineus, les localitats d'aquesta selecció meravellen amb el llegat medieval i les tradicions muntanyenques o pescadores. Convé dedicar un dia a cadascuna per gaudir amb les seves esglésies romàniques, muralles, torrasses i placetes envoltades de cases amb entramat de fusta, i després explorar els voltants amb vistes a muntanyes mítiques o al profund blau del mar.
1. Collioure
L'anomenada Costa del Corall Roig és la continuació del Cap de Creus cap al nord, una línia d'antics pobles mariners i vessants entapissats de vinyes que treuen el cap al mar. Cervera, Port-Vendres, Banyuls de la Marenda i Colliure formen un conjunt encantador, perfecte per recórrer un cap de setmana i seguir els passos d'artistes d'inicis del segle xx com Picasso o Matisse. L'obra d'aquests i altres pintors es pot veure al Museu d'Art Modern de Collioure. Seguint un curt corriol al parc Pams, darrere del museu, s'arriba a La Gloriette, des d'on es gaudeix d'una magnífica vista del poble. Es veu el port, construït als anys 70 i l'església de Notre-Dame-des-Anges, un temple reduït a una escènica torre que s'aixeca del mar com si fos un far.
2. Céret
El famós poble de les cireres, a poca distància a peu de la frontera gironina i dels ports de muntanya que en el passat van veure passar milers d'exiliats republicans, és una vila lluminosa, de plaça ombrejada i carrers de pedra que acullen un animat mercat. I una mica més, un inesperat Museu d'Art Modern, fundat el 1950 i que exposa obres de Chagall o Picasso, entre altres artistes coneguts.
Un cop es deixa enrere les portes del museu, els carrers empedrats condueixen fins al Pont del Diable (construït entre el 1321 i el 1341) sobre el riu Tec, l'església romànica de Saint-Pierre (segle IX) o les medievals Portes d'Espanya i França . A la plaça Picasso hi ha la Font de la Sardana, que ret homenatge a l'obra La Sardane de la Paix, que Picasso va fer a Céret.
3. Mirepoix
El poble de Mirepoix, en plena Ruta Càrtara, es localitza al bell mig del triangle de ciutats històriques format per Foix, Carcassona i Tolosa. És una ciutat planificada de forma quadriculada, de carrers estrets, plaça central porxada amb façanes d'entramat de fusta i un petit canal als afores. Entre els edificis més representatius de l'època medieval, hi destaca la Casa dels Cònsols i la Catedral de Sainte-Maurice.
4. Rennes-le-château
Rennes-le-Château guarda un misteri que el fa mereixedor d'una parada a la ruta per territori càtar. La zona va estar poblada fa més de 3.000 anys, va patir conquestes dels dos costats dels Pirineus, va viure la persecució càtara, va ser incendiada... La seva bona estrella va arribar el 1885 de la mà de Berenger Saunière. Aquest rector va instal·lar aquí la seva parròquia i, en reconstruir l'església, va descobrir sota una columna carolíngia uns manuscrits que, misteriosament, van canviar el rumb de la vila i el ritme de vida de l'abat, que va començar a viatjar a París i a fer-se amb nobles, reis i artistes. S'explica que, potser, el que va descobrir va ser la confirmació que Maria Magdalena era l'esposa de Jesucrist, que va tenir descendència amb ell i que va viure els seus darrers dies al sud de França. La visita del poble inclou l'església així com els edificis i jardins que va fer construir l'abat.
5. Villefranche-de-Conflent
A les portes del Parc Natural dels Pirineus Catalans, Villefranche-de-Conflent és una de les localitats mítiques de la Catalunya Nord per la seva proximitat a la muntanya del Canigó i al monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà, el claustre original del qual s'exposa a un museu dels afores de Nova York.
Les fortificacions del segle XI ordenades pel comte de la Cerdanya es van ampliar al XVII sota els plans de Vauban, l'arquitecte militar que va reforçar el perímetre francès amb fabulosos complexos que ara són Patrimoni Mundial. Cal pujar al Fort Libéria per contemplar la vista sobre la vall del riu Têt i després tornar a la ciutat a través del túnel de 1853 amb 800 esglaons.
Per descobrir els voltants, una bona opció és agafar el Tren Groc (jaune) que recorre la Cerdanya francesa.
6. Ainhoa
Al nord de Zugarramurdi, el poble bruixot de Navarra, el País basc francès desplega un tapís de prats, boscos i pobles encantadors com Ainhoa. Es tracta d'una bastide, un tipus de localitats construïdes a Aquitània i Occitània entre el segle X i el XIII, envoltades per muralles i planificades com un tauler, amb cases de mida similar i petits passatges on s'acumulava l'aigua. El que més destaca a Ainhoa ??són els edificis de murs blancs amb entramat de fusta pintat de vermell a la vista i l'església de Notre-Dame de l'Assomption.
7. Saint Jean-Pied-de-Port
Donibane Garazi o, com en diuen els seus habitants, Garazi a seques, és una cruïlla des de la seva fundació a finals del segle XII. El seu nom francès i castellà descriu bé la seva situació geogràfica: al peu del port de Roncesvalles, el pas de muntanya que connecta el vessant nord pirinenc amb la sud, ja a terres navarreses. Saint-Jean-Pied-de-Port o Sant Joan Peu de Port és l'última etapa francesa del Camí de Sant Jaume (senyalitzat com a GR-65) i també una etapa de la Ruta Transpirinenca (GR-10), que travessa d'aquest a oest la serralada. Entre els ineludibles del poble, hi destaca la Porta de Sant Jaume, que franquegen tots els pelegrins rumb a Roncesvalles, l'església gòtica del segle XIV i el camí de ronda de les muralles. Per gaudir de sabors i aromes, el millor és acudir-hi un dilluns i passejar pel seu mercat de productes agrícoles i artesans.
8. Guéthary
L'Atlàntic és el carrer major de Guéthary, la Getaria francesa. La vila més petita de la costa d'Aquitània va ser, del segle XI al XIX, un port pesquer i balener actiu. Ningú ho diria avui, davant el modest aspecte dels molls i rampes pels quals pugen les barques per amarrar-les en sec, a resguard dels temporals. La plaça central de Guéthary, el punt de trobada dels habitants del poble i també dels estiuejants, només té dos elements, però són essencials: el casalot d'arquitectura tradicional i el frontó, on els dies en què es juguen partits de pilota basca es concentra tothom. Fora del nucli, Guéthary és coneguda per tenir dues onades mítiques, un repte irresistibles per a surfistes arribats de tot arreu.